dilluns, 31 de maig de 2010
AITOR SÁEZ
Desprès d’un any per emmarcar, el conjunt dirigit per Ángel Morán signava un empat a dos davant el UD Parc en una darrera jornada intranscendent. El partit, amb les absències d’alguns dels jugadors habituals, va ser un mèrit tràmit per tancar una molt bona temporada.
L’Amateur B ha estat la gran revel·lació de l’entitat aquest any, amb un salt qualitatiu impressionant respecte la campanya passada. Amb l’arribada d’Ángel Morán com a recurs per rescatar un filial descompost, l’incombustible tècnic cerdanyolenc va reunir més de vint jugadors de Cerdanyola que havien jugat en els equips base del Club, però que havien abandonat el futbol onze amateur.
Aquesta admirable tasca va donar com a resultat la creació d’un plantell gairebé nou, amb només tres jugadors de l’anterior campanya, i sobretot un grup molt jove. El projecte esportiu de formar un filial amb jugadors de menys de vint-i-tres anys va ser exitòs, doncs aviat es va notar la motivació i esperit lluitador de l’equip.
Sota les ordres de Morán, l’equip va realitzar un inici de temporada d’ensomni, amb 10 victòries consecutives i amb empats en els camps més difícils. Tanmateix, alguna ensopegada en partits decisius van evitar que el Cerdanyola ocupés places d’ascens. En l’avantpenúltima jornada, davant l’Andalucia, els verds no van poder aprofitar la oportunitat d’assolir la segona posició. De nou, la veterania, experiència i agressivitat es van imposar a la joventut, la vitalitat i el vistós joc al toc.
Tanmateix, un projecte en el seu primer any ha aconseguit finalitzar en la tercera plaça d’una Segona Territorial molt dura. Els joves del Sots-23 han aconseguit omplir les grades de La Bòbila amb amics i gent del poble, han esdevingut en la referència de molts jugadors base que desitgen arribar al primer equip i han donat emoció i espectacle a tot el Club.
L’objectiu de l’Amateur B és preparar futbolistes que puguin debutar en l’Amateur A, i formar una cantera de qualitat i competitiva. Sembla que aquesta idea de partida ja és una realitat i lluny d’ascendir o no, el més important ja s’ha aconseguit. L’esforç i sobretot l’empenta en el seu treball son i seran les claus de l’èxit d’un equip que cal felicitar.