El Cerdanyola tanca la barraca

Els verds segellen la permanència malgrat perdre a Olot en un partit ben jugat i pèssimament arbitrat

dilluns, 31 de maig de 2010

AGUSTÍ JIMÉNEZ – Olot

Ha tancat la temporada el Cerdanyola, i ho ha fet còmodament instal·lat en la meitat de la taula, garantida la permanència des de fa dues setmanes. Qui ho havia de dir quan després de les deu primeres jornades no havia guanyat cap partit i, amb tres punts, tancava la classificació i semblava haver-se apuntat a la frase de Koestler sobre la Guerra Civil: “ Altres guerres són una successió de batalles; aquesta és una successió de tragèdies”. Tot va ser travessar el Ripoll per jugar el ‘derby’, golejar l’etern rival, recuperar autoestima i confiar seriosament en què la permanència era un objectiu a l’abast. Aquell partit va suposar un punt d’inflexió tal que, a partir del mateix, els verd-i-blancs han sumat 44 punts i han signat una segona volta gairebé impecable, amb uns guarismes més propis  d'un candidat a l’ascens que d’un equip que lluita per mantenir la categoria.

Sembla l’Olot un equip format seguint el dogma de l’utilitarisme que Helenio Herrera va formular els anys seixanta: “Qui vulgui el millor equip, que compri els millors jugadors”. Cap reconeixement, doncs al mèrit, a la gestió esportiva, o a la pedrera, per exemple. Ximpleries. Amb tot, cal reconèixer que la fórmula acostuma a funcionar, i si als garrotxins no els ha servit per assolir l’ascens directe, els ha garantit, almenys, el dret a disputar la promoció. Talonari apart, l’Olot juga en un camp gran, molt gran. L’Estadi Municipal d’Olot fa 103 per 68 metres de gespa natural, ben tallada, però implantada en una superfície irregular, que provoca bots estranys de la pilota. A aquesta reserva de la biosfera va saltar ahir el Cerdanyola amb la intenció de cloure la temporada amb una victòria que l’hauria catapultat vers una classificació històrica. També, tot s’ha de dir, amb la tranquil·litat que una derrota no suposaria cap daltabaix. Amb l’Olot pensant més en la promoció que en el partit, l’escenari perfecte per gaudir d’una bona tarda de futbol. I així hauria estat si el pitjor arbitratge que han patit els verds al llarg del curs no ho hagués impedit.

A la combinació de titulars i suplents amb què, des de fa tres jornades, Nitus Santos tracta d’equilibrar descans i tensió competitiva, de cara a la promoció, Carrillo va oposar l’equip tipus, amb l’única incorporació de Turu com a mig centre. El jove migcampista de la pedrera va deixar molt bones sensacions durant l’hora llarga que li va tocar jugar. El partit, molt obert, alegre i vertical des del xiulet inicial, va començar amb una immillorable ocasió de Peter, que Reig va desviar. La pilota es va estavellar a l’escaire, va botar sobre la línia i va tornar al camp refusada  per un defensa olotí. I, gairebé sense haver superat els minuts de tempteig, Karam, després d’una paret, va encarar Rico i el va batre amb un toc suau,  creuant la pilota a un racó impossible per al porter. Les oportunitats se succeïen en ambdues àrees, els porters no eren convidats de pedra i tot seguia un guió que apuntava a un partit d’anada i tornada. Bellíssim paisatge si no hagués estat per Guzmán Ruiz, un lleidatà que va protagonitzar un arbitratge esperpèntic. Desconcertant: primmirat a l’hora d’impedir el més mínim contacte, es despreocupava tot seguit del lloc on s’havia de fer el llançament. Desigual en el repartiment de targetes, en va mostrar una als locals i vuit als verd-i-blancs, de les quals només dues per entrades excessives.

El recital va esdevenir grotesc en el segon acte. Acabat de reprendre’s el joc, un defensor local va escombrar Peter en el límit de l’àrea, però, incomprensiblement, Guzmán es va inhibir de l’acció. I de manera igualment incomprensible va xiular un lliure indirecte a l’àrea de l’Olot, que Juanjo va llençar, l'esfèrica va passar per sota d’una multitud de cames i  va suposar  l’empat. Poc a poc, l’Olot, que havia esgotat els cinc canvis abans dels vint minuts, va començar a empènyer, i Abel, Dani Alonso i Cesc van gaudir d’oportunitats immillorables per avançar els locals. Fins que, fregant l’equador del segon acte, Berga va engaltar una canonada des de la frontal a la sortida d’un córner i va signar el segon dels olotins. Rico va reclamar una falta a l’àrea petita i el peculiar col·legiat lleidatà li va ensenyar dues targetes grogues amb la rapidesa amb què Jesse James treia la pistola.

Amb Rico camí de la dutxa, San José sota els pals i un home menys en un camp immens, els de Carrillo van començar a cedir terreny a un Olot que es veia guanyador. El Cerdanyola ho intentava a la contra, ben conduït per Mejia, que es va marcar un partidàs. No arribaven els verds amb claredat a posicions de tir fins que, a cinc del final, Peter, una gasela sobre les línies de l’àrea, va picar una pilota sobre Reig després d’escapolir-se d’un defensa en una contra. I, coses del futbol, del possible empat, frustrat finalment pel porter local, que va acabar refusant la jugada del davanter colombià, es va passar sense solució de continuïtat a la sentència: trencat com estava el partit en el tram final, una contra ràpida, molt ben conduïda per Roca, va permetre a l’exterior olotí assistir a Robert perquè aquest afusellés San José a boca de canó. Massa càstig per un Cerdanyola que tanca una temporada inoblidable en què, malgrat l’opinió dels més escèptics, s’ha anat guanyant, jornada rere jornada, el respecte dels rivals amb què ha compartit penes i alegries a Preferent. ‘Chapeau’ per a tots aquells que ho han fet possible.

 

Olot 3

Cerdanyola 1

Olot: Reig, Cesc, Berga, Juanjo (Dot, m. 46), Armengol, Bassols (Robin, m. 56), Villaplana (Abel, m. 46), Roger, Arimany (Roca, m. 63), Karam (Robert, m. 63) i Dani Alonso.

Cerdanyola: Rico; Roque (Robert, m. 46), Juanan, Juanjo, Belda (Carlos, m. 80); Turu (Óscar David, m, 70); Albert (Lozano, m. 71), Marc Fons, Mejía, Raventós (San José, m. 68); i Peter.

Gols: 1-0 Karam (m. 7); 1-1 Juanjo (m. 52); 2-1 Berga (m. 65); 3-1 Robert (m. 87).

Àrbitre: Guzmán Ruiz. Va amonestar Rico, Juanjo, Belda, Turu, Marc Fons, Peter, Mejía i Armengol. Va expulsar, amb dues grogues, Rico (m. 65).

Unes 300 persones a l’Estadi Municipal d’Olot. Gespa en perfectes condicions i terreny irregular.