Germanor a La Bòbila

Cerdanyola i Tona es regalen una festa futbolística amb repartiment de punts i abundància de gols

diumenge, 23 de maig de 2010

AGUSTÍ JIMÉNEZ – La Bòbila

Hi ha partits que sobren, per intranscendents. No tan sols per als dos contendents, sinó també perquè no hi ha tercers equips implicats en el seu compromís. Cerdanyola i Tona s’estan especialitzant en disputar aquest tipus de duels: fa dues temporades ja van jugar un simulacre de partit, de 20 minuts, sota un diluvi, i avui, a La Bòbila, s’han regalat una ‘kermesse’ futbolística, amb una segona part on han embogit a base de fer-se obsequis i gols. L’escenari previ a l’enfrontament, amb dos equips completament lliures de pressions classificatòries, ha fet que el partit tingués un to optimista, gens especulador ni angoixant, alleugerits com se sentien ambdós onzes després de complir els seus objectius. S’imposava un encontre dinàmic, d’anada i tornada, terreny abonat per a les davanteres per davant de les defenses. I així ha estat: no havia passat un quart d’hora i el Cerdanyola ja havia cantat tres ocasions claríssimes, de Sergio, Albert i, sobretot, Juanjo, a qui Peter, víctima potser del seu instint golejador, ha pres la pilota quan el central només l’havia d’empènyer al fons de la xarxa.

A manca d’al·licients competitius, el xoc ha destil·lat emotivitat. Sergio, capità del Cerdanyola les dues últimes temporades, es retirava avui de la pràctica activa del futbol, infructuosos tots els esforços que ha esmerçat en recuperar-se d’una lesió al taló d’ Aquil·les que ja li va impedir disputar els darrers partits del curs passat. Més de 250 gols en 400 partits, al llarg de 14 temporades, avalen la trajectòria exemplar del jugador-franquícia de Carrillo, que podria incorporar-se a l’staff tècnic la temporada vinent. El club li ha lliurat una placa abans de començar l’encontre i el veterà davanter, que ha estat molt participatiu, s’ha emocionat en abandonar el terreny de joc en els darrers minuts de la primera part. Convidava el matí, assolellat i calorós, més a la platja que al futbol; el Tona ha comparegut a La Bòbila amb catorze jugadors, mancat d’alguns titulars i amb alguns joves del segon equip, que competeix a Tercera Territorial; els pocs fidels que han optat per apropar-se al camp han premiat Sergio amb un aplaudiment llarg i calorós, i vallesans i osonencs s’han lliurat a un concurs golejador. Sense una entrada fora de lloc, sense protestes. Gairebé sense targetes.

Qualsevol equip de futbol s’enfronta, cada temporada, als dos impostors –victòria i fracàs- dels que parlava Kipling a ‘If’, el seu poema més celebrat. El que canvia són els paràmetres amb què es mesuren ambdós extrems. Però resulta indubtable que el Cerdanyola, que va començar la temporada amb molts problemes i uns números que feien témer el pitjor, ha pogut arribar a aquest ‘jour de fête’ després de signar una segona volta espectacular, fermament ancorat en una defensa que li ha permès encaixar molt pocs gols i amb els seus homes més determinants en plena forma. Qualsevol elogi es queda curt a l’hora de qualificar la professionalitat d’uns homes que, després de viure en un paisatge desolador, que hauria fet llançar la tovallola a qualsevol vestidor mancat de la qualitat humana del grup de Carrillo, sempre han cregut en les seves possibilitats i s’han deixat la pell per mantenir la categoria. La classificació final dels verd-i-blancs, còmodament assentats en la mitja taula és, ateses les circumstàncies, per treure’s el barret.

I del partit, què? Doncs això, una festa, amb una primera part clarament dominada pel Cerdanyola, que ha obert el marcador a les acaballes, com per acabar d’homenatjar Sergio, substituït feia dos minuts. Roque ha centrat amb l’esquerra, que ja té mèrit en el cas d'un dretà, i Albert, sol com un mussol, ha reblat dins l’àrea petita. A diferència d’altres dies, el descans ha alterat, i molt, el paisatge. D’entrada, amb un gran gol de Mejía, que ha rematat de volea un canvi d’orientació d’Albert. Espectacular, sobretot per la violència de la rematada, que ha entrat fregant el pal, impossible per a Trias. A partir d’aquí, Carrillo ha donat entrada a la majoria de convocats i el Tona, que no volia llençar el partit, ha demostrat vergonya torera i s’ha lliurat a una orgia golejadora. Néstor, amb el pit; Cesc, després de robar-li la cartera a Marc Fons, i Dani, aprofitant una indecisió entre els centrals verd-i-blancs, han capgirat el marcador. El partit, però, mereixia un empat i Peter ha posat la cirereta amb un gol de traca i mocador, recollint una pilota al lateral de l’àrea i aixecant-la per damunt de Trias, lleugerament avançat. La pilota ha entrat per l’escaire, Carrillo ha renovat contracte i la propera temporada ja s’està planificant, a l’espera de cloure l’actual diumenge vinent, després d’una excursió a Olot. Bona tarda i bona sort.

 

Cerdanyola 3

Tona 3

Cerdanyola: Rico; Roque (Carlos, m. 60), Juanan, Juanjo, Belda (Fran, m. 54); Óscar David, Marc Fons; Peter, Mejía (Robert, m. 49), Albert (Edu Marrón, m. 66); i Sergio (Raventós, m. 38).

Tona: Trias, Eric, Fuentes, Casas (Ferran, m. 34), Vestit, Cunill, Molas, Dani, Joanet (Anglada, m. 73), Cesc i Néstor.

Gols: 1-0 Albert (m. 40); 2-0 Mejía (m. 48); 2-1 Héctor (m. 58); 2-2 Cesc (m. 68); 2-3 Dani (m. 74); 3-3 Peter (m. 76).

Àrbitre: Aser García. Ha amonestat Belda, Carlos i Molas.

Unes 100 persones a La Bòbila. Abans del partit, el president del Cerdanyola, Abel Moreno, ha lliurat una placa a Sergio López en reconeixement a la tasca que ha dut en el primer equip del Cerdanyola.