El Cerdanyola assegura la permanència
Exhibint una gran superioritat, els verd-i-blancs derroten a domicili el Vilassar i certifiquen la continuitat a Preferent
diumenge, 16 de maig de 2010
AGUSTÍ JIMÉNEZ – Vilassar de Dalt
Amb més facilitat de l’esperada en un partit on el rival es jugava, de manera gairebé definitiva, la continuïtat en la categoria, el Cerdanyola ha resolt l’avantpenúltim compromís de la temporada a Vilassar de Dalt. Ho ha fet, a més, amb nota, mostrant-se en tot moment com un equip amb presència, amo i senyor d’un partit que ha controlat des del primer minut fins al xiulet final. En aquest escenari, els de Carrillo han semblat l’equip urgit de punts i el Vilassar un conjunt que no es jugava res, i els verds n’han tingut prou amb dos gols de Peter, un en cada part. El davanter hispano-colombià ha arribat al tram final de la temporada en un excel·lent estat de forma i els seus gols han estat decisius per aconseguir part del botí que ha permès al Cerdanyola mantenir la categoria, sense haver d’esperar la campanada final. Encara que el primer hagi arribat després d’una badada defensiva dels costaners i el segon de penal. La sort, deia Voltaire, arriba quan la preparació i l’oportunitat es troben. Ras i curt, els regals s’han de saber aprofitar.
Ha sortit el Cerdanyola alegre i vertical, confiat en la seva superioritat, confirmant que el discret partit jugat a Manresa va ser un parèntesi en una segona volta més que notable, fruit del cansament d’un partit jugat en un fangar quatre dies abans. Recuperat Roque, que ha tornat a donar profunditat ‘por alegrías’ a la banda dreta, Carrillo ha pogut alinear l’onze tipus –exceptuant Óscar David, sancionat- que ha protagonitzat el darrer, i decisiu, terç de la temporada. Amb Juanjo i Juanan cobrint-li l’esquena, Belda per l’esquerra i el doble pivot Lozano-Fons, els mitjos barrejaven bé amb Edu Marrón i la pilota sovintejava l’àrea local, on Peter es mostrava com un jugador molt capaç de crear problemes. Angoixat per les urgències classificatòries, el Vilassar era incapaç no tan sols de triangular. La pilota semblava cremar als peus dels seus futbolistes que, a més, s’han obsedit en carregar el joc per l’esquerra, potser pensant que les pujades de Roque els garantirien una autopista per aquella zona. Greu error, perquè el Cerdanyola ha funcionat com un rellotge en les ajudes defensives i ni Pablo, ni Vicente ni Piru han pogut aprofitat les desafortunades, per imprecises i esbojarrades, pilotades que els arribaven des de la dreta.
Pressionaven molt a dalt els verds, impedint que els defenses locals poguessin sortir amb comoditat de la seva zona, i també a la medul·lar, obligant als migcampistes locals a endarrerir constantment la pilota per tal de trobar espais i començar de nou la jugada, en una versió futbolística del mite de Síssif. I les comptades ocasions que els locals superaven la línia de tres quarts, els defenses cerdanyolencs aconseguien avortar les seves penetracions sense massa esforç. Vivia Rico un dels partits més plàcids del curs i havien avisat Mejía i Lozano en el tram central del primer acte quan Peter ha aprofitat una errada de la defensa vilassanenca per traçar una diagonal cap a la mitja lluna, driblar un contrari i engaltar un xut ras i sec, molt ajustat al pal, que Leo només ha pogut fregar amb la punta del guant abans que acabés allotjant-se en la seva porteria.
No ha variat gens ni mica el guió en el segon acte. El Cerdanyola de Carrillo té un gen competitiu que no ha perdut ni en els pitjors moments de la temporada. Fent de la necessitat virtut, Toni Fuentes, que ja havia fet dues substitucions en la primera part, ha ordenant als seus avançar línies, cercant un empat que els catapultés vers la remuntada. Però, dissortadament per als seus interessos, els locals han continuat sense ser rival per a un Cerdanyola que ha sentenciat l’encontre superat l’equador de la segona part: Albert ha encarat porta, ha aprofitat una indecisió entre el porter i un defensa locals i el primer ha comès penal sobre el jove davanter barceloní. Ortega Papaseit no ho ha dubtat ni un instant, els vilassarencs gairebé no han protestat i Peter ha executat el càstig de la manera més efectiva: amb un xut fort i molt ajustat al pal, allà on el porter no pot arribar mai quan li xuten des dels onze metres. A cinc del final, el Vilassar ha gaudit de l’única ocasió de gol mereixedora de tal nom en tot l’encontre: Javi Bustos s’ha esmunyit de Juanan i Belda i ha encarat Rico. Però la seva vaselina s’ha perdut excessivament alta. El Cerdanyola assegura la permanència i en els dos partits que resten podria fins i tot superar la millor classificació d’un equip de futbol cerdanyolenc a Preferent: el vuitè lloc, ‘ex aequo’ amb el Vilobí, setè, aconseguit la temporada 1986-87 pel Centre d'Esports Cerdanyola.
Vilassar de Dalt 0
Cerdanyola 2
Vilassar de Dalt: Leo, Ferran, Galera, Carlos González (Piru, m. 39) (Montoliu, m. 82), Arjona, Pablo, Vicente (Javi Bustos, m. 67), Rafa Blázquez, Alex, Cata i Fran Capilla (Xavi Cusidó, m. 39).
Cerdanyola: Rico; Roque, Juanan, Juanjo, Belda; Lozano, Marc Fons (Fran, m. 86); Peter (Sergio, m. 76), Mejía, Raventós (Carlos, m. 61); i Edu Marrón (Albert, m. 55).
Gols: 0-1 Peter (m. 37); 0-2 Peter (p) (m. 71).
Àrbitre: Ortega Papaseit. Ha amonestat Leo, Piru, Juanan, Marc Fons, Mejía, Raventós i Sergio.
Unes 150 persones al Municipal Vallmorenas, a Vilassar de Dalt. Instal·lacions modèliques, amb vistes espectaculars sobre la costa del Maresme.
