'Intermezzo' al Bages

Cansat pel partit de dimecres, el Cerdanyola cau davant d'un Manresa més superior en ocasions que en joc

diumenge, 09 de maig de 2010

AGUSTÍ JIMÉNEZ – La Bòbila

Fidel a la màxima que no convé tocar un equip quan funciona, Toni Carrillo ha decidit alinear, però, a Manresa jugadors habitualment suplents. La victòria de dimecres a Sant Feliu Sasserra ha alliberat el grup de la tensió acumulada al llarg de moltes jornades on guanyar era imprescindible per continuar enganxat al tren de la salvació i avui, a Manresa, totes les urgències s’havien esvaït. Però mentre la ‘mens’ gaudia de millor salut que una setmana enrere, el ‘córpore’ havia patit un càstig duríssim al fangar de l’antiga capital del Lluçanès; i Óscar David i Roque eren baixes per sanció. Per tot plegat, els canvis introduïts dins d’un equip molt reconeixible s’han entès com absolutament lògics. Encara falten tres partits perquè acabi la temporada i, bo i que la situació pinta molt bé, els verd-i-blancs no han assolit la salvació matemàtica. Cal contemplar tots els escenaris –també el de més descensos dels habituals com a conseqüència dels descensos no compensats de Segona B-, i en la recta final faran falta tots els efectius disponibles del planter.

Ha saltat el Cerdanyola al Nou Congost sense complexos, dinàmic, tocant la pilota i duent la iniciativa davant d’un Manresa que ha jugat amb foc durant tot l’encontre, obsedit en fer caure els atacants verd-i-blancs en fora de joc. Afortunadament pels seus interessos, els assistents que cobrien l’atac dels verds han aixecat el banderí cada vegada que veien avançar un jugador amb la samarreta a ratlles horitzontals. Estava igualat el partit, quan Kante, un autèntic malson per a la defensa verd-i-blanca, ha avançat els manresans després que, a partir del quart d’hora, els locals equilibressin l’empenta inicial dels cerdanyolencs. Ràpid, hàbil i molt difícil d’aturar en carrera, l’exterior matalasser ha recollit un refús de la defensa verd-i-blanca, ha driblat Lozano i ha engaltat una gardela rasa, seca i dura, que ha entrat fregant la base del pal.

Se l’ha jugat Martí Alavedra amb un 4-4-2 molt flexible i li ha sortit cara. La qualitat del veterà Durán, l’habilitat del capità, Revilla, llançant les faltes –n’ha estavellat una al travesser- i la velocitat del mateix Kante trencaven, amb més freqüència de la desitjada l’equilibri que, en línies generals, mantenia el Cerdanyola tocant la pìlota. Ha faltat, això si, precisió en l’última passada i en aquest paisatge la porteria local no ha passat angoixes. Fins que, en l’últim sospir del primer acte, Casillas que, malgrat continuar allunyat de la seva millor versió, conserva un canó a la cama esquerra, ha llançat una falta lateral i Juanjo l’ha rematat a la xarxa, superant per baix el porter local. Farizo Boada, a instàncies de l’assistent, ha anul·lat el gol. La decisió, discutible, ha impedit al Cerdanyola anar-se’n al descans amb un empat, aconseguit en un moment dels anomenats psicològics.

Que els verd-i-blancs no s’havien desplaçat al Bages a fer turisme ha quedat clar des del primer minut de la represa. Carrillo ha substituït Marc Fons, el gran recuperador del Cerdanyola, per Mejía, un jugador més creatiu. Ja amb el seu motoret al camp, la medul·lar cerdanyolenca ha començat a empènyer amb més convicció. La pilota circulava més i millor i les obertures a les bandes han començat a sovintejar. El mariscal del Cerdanyola protegeix la pilota com ningú i, en conseqüència, rep un munt de faltes. En una d’aquestes, Casillas ha executat el llançament a cama canviada, cap defensa local ha refusat l’esfèrica, Albert l’ha tocat amb la punteta, la pilota ha picat el pal i el refús l’ha reblat Juanjo al fons de la xarxa. Momentàniament tocat, el Manresa ha permès que el Cerdanyola li pugés a les barbes i posés en un seriós compromís una victòria imprescindible. S’hi jugaven tant els del Bages que, fent de la necessitat virtut, han continuat creant oportunitats realment perilloses, tot i no ser superiors futbolísticament. Kante i Durán han gaudit de dues ocasions immillorables en sengles jugades de mèrit, avortades per Rico, que està signant una segona volta immensa. El gol que els acabaria donant la victòria, ha arribat, però, a pilota aturada: una falta concedida per la defensa verd-i-blanca a tocar de la mitja lluna l’ha llançat l’especialista Revilla per damunt de la tanca i, aquest cop si, la potència de la rematada ha superat Rico, malgrat anar força centrada.

Amb més d’un quart d’hora per davant i amb el partit trencat, amb els dos equips jugant gairebé sense transicions i amb la pilota anant ‘coast to coast’, encara podia passar de tot. El marcador no s’ha tornat a moure, però Kante ha pogut eixamplar distàncies en una excel·lent jugada personal. I, en l’afegit, amb el Manresa demanant l’hora, Albert ha tingut l’empat a les botes enmig d’un monumental batibull a l’àrea local. Malauradament pel Cerdanyola, la pilota, que el jove davanter havia colpejat amb la punta, l’ha desviat ‘in extremis’ un dels molts passavolants que deambulaven per la zona. Probablement, el partit hagi estat un ‘intermezzo’ enmig de la ratxa de victòries aconseguida pels verds en la segona volta. Diumenge, a Vilassar, amb l’equip més fresc, sortirem de dubtes.

 

Manresa 2

Cerdanyola 1

Manresa: Juanjo; Cristian (Ton Casas, m. 67), Oriol, Marc Gómez, Berenguer; Revilla, Pol Pintó (Moha, m. 84), Uri Dalmau (Garrido, m. 88), Kante (Edgar, m. 89); Edu (Eloi, m. 57) i Durán.

Cerdanyola: Rico; Robert, Juanan, Juanjo, Belda; Lozano, Marc Fons (Mejía, m. 45); Albert, Carlos (Edu Marrón, m. 74), Casillas (Raventós, m. 62); i Peter (Fran, m. 83).

Gols: 1-0 Kante (m. 19); 1-1 Juanjo (m. 54); 2-1 Revilla (m. 73).

Àrbitre: Farizo Boada. Ha amonestat Berenguer, Revilla, Eloi i Juanan.

Unes 150 persones al Nou Congost. Gespa en perfectes condicions, malgrat el fort xàfec caigut en els primers minuts de l’encontre.