El Cerdanyola enterra les urgències
Els verd-i-blancs golegen a domicili el Sant Feliu Sasserra en partit ajornat, i s'enfilen fins la vuitena posició
dijous, 06 de maig de 2010
AGUSTÍ JIMÉNEZ – Sant Feliu Sasserra
Hi ha partits que més que jugar-se es resolen, sense importar massa les formes. Sobretot perquè arriben de manera inoportuna, en circumstàncies adverses. Com el que ahir va jugar el Cerdanyola a Sant Feliu Sasserra, dos mesos després de la data assenyalada al calendari i que s’havia anat ajornant després de la suspensió per la mort en circumstàncies tràgiques d’un col·laborador del club local. Feia molt fred, la graderia estava pràcticament buida, el camp era una platja i el seu estat va anar empitjorant a mida que avançava l’encontre i els focus de l’enllumenat semblaven les torxes que devien cremar pels carrers del poble quan era la capital de la sots-vegueria del Lluçanés, el segle XVII. Tres quarts de vuit d’un dimecres no són hores per anar a veure un partit de categoria territorial. En aquests casos la litúrgia no ajuda i resulta complicat imaginar-se un bon partit. Més encara quan el rival és un equip matemàticament descendit, com és el cas del Sant Feliu. Calia, però, resoldre una incertesa que ja s’estava allargant massa. La incertesa és una casa inhòspita, plena d’amenaces invisibles i nocives, que diria Almudena Grandes.
A aquest ecosistema es va adaptar millor el Sant Feliu en els primers compassos de l’encontre. Dues badades defensives van provocar sengles esglais a la banqueta verd-i-blanca en aquests minuts de tempteig: un xut ras de Dani, que va passar fregant el pal i un gol anul·lat a Suso, que hauria pogut complicar les coses als de Carrillo, comprensiblement enfadat per les facilitats que concedien alguns dels seus millors homes. A manca de discurs futbolístic, el Sant Feliu, que va jugar amb tres futbolistes del filial, de Tercera Territorial, va demostrar ‘vergonya torera’. Fins que, a partir del quart d’hora, el Cerdanyola va aconseguir anivellar el domini que, a batzegades, exercien els blavets del Bages. La defensa, que Carrillo va haver de retocar per la sanció a Roque –en el partit també es va lesionar Belda-, es va plantar com de costum, controlant les esbojarrades incursions locals, i els mitjos i Edu Marrón van començar a barrejar. Poc a poc i amb bona lletra, els cerdanyolencs anaven avançant metres. Edu va avisar amb un xut llunyà i, en el tram final del primer període Albert va aparèixer per robar una pilota mal refusada per la defensa local, girar-se i posar una centrada mil·limètrica a Peter qui, amb un toc suau amb la dreta, va allotjar l’esfèrica a la xarxa defensada per Enciso.
El partit no estava resolt, ni molt menys, però en els primers compassos de la represa, Albert, que ahir recuperava titularitat i que va acabar erigint-se en un dels protagonistes de l’encontre, va culminar una excel·lent jugada, iniciada amb una obertura d’Óscar David a la banda i continuada amb una centrada de Marc Fons que va permetre al jove davanter barceloní reivindicar-se com a golejador. ‘Lo Pelat’ està en un gran moment de forma, tant en defensa com quan puja la pilota per enllaçar amb la medul·lar. Poc a poc, els verds es van anar creient la seva enorme superioritat i, a partir de l’hora de partit, fins i tot van aconseguir moure la pilota i triangular de forma que semblava impensable en el desert de sorra en què s’havia convertit el minúscul terreny de joc del Sant Feliu.
Superat l’ensurt provocat per una rematada de Dani al pal, després del llançament d’un córner mal defensat pels cerdanyolencs, aquests, molt concentrats, van tornar a fer seu el partit i, com a conseqüència del seu millor futbol, va arribar el gol que sentenciava la contesa, a falta d’un quart d’hora: Mejía, que ahir va tornar a lluir galons de mariscal, va assistir en profunditat a Albert i el menut davanter, que s’havia esmunyit entre els centrals del Sant Feliu, no va tenir miraments per tornar a afusellar Enciso. A partir d’aquí, el Cerdanyola va desfermar un veritable ‘Sturm und Drang’ sobre la porteria del Sant Feliu. Peter va assistir Casillas, que va estar molt a prop de marcar el quart, i Enciso li va guanyar un mà a mà al mateix Albert. El Sant Feliu es va anat diluint com un esponjat i el partit va anar agonitzant, convertit en un monòleg verd-i-blanc. Llàstima dels minuts finals, quan, estranyament en un partit disputat amb una esportivitat exquisida, dues picabaralles van acabar amb els locals Suso i Jairo i el verd-i-blanc Óscar David expulsats, i amb una col·lecció de targetes. El capità cerdanyolenc va ser la bella i la bèstia: monumental durant els noranta minuts reglamentats, el van vèncer els nervis en l’afegit. Amb la victòria, quarta consecutiva, el Cerdanyola puja tres llocs a la taula, enfilant-se fins la vuitena posició, esbargeix qualsevol dubte que es pogués tenir sobre la seva solvència i enterra, gairebé definitivament, el fantasma del descens. Diumenge, a Manresa, tindrà l’oportunitat de ratificar el bon moment que travessa en la recta final del campionat.
Sant Feliu Sasserra 0
Cerdanyola 3
Sant Feliu Sasserra: Enciso, Damià, Boris, Daha, Adri, Agus (Juan, m. 74), Suso, Carlitos, Roger (Jairo, m. 23), Félix (Orellana, m. 70) i Dani.
Cerdanyola: Rico, Belda (Robert, m. 73), Juanan (Turu, m. 83), Juanjo, Fran; Óscar David, Marc Fons; Peter, Albert (Casillas, m. 77), Mejía; i Edu Marrón (Carlos, m. 66).
Gols: 0-1 Peter (m. 39); 0-2 Albert (m. 50); 0-3 Albert (m. 77).
Àrbitre: Baños Martínez. Va amonestar Suso, Orellana, Juanan i Casillas. Va expulsar, amb doble groga, Carlitos (m. 87) i Óscar David (m. 89), i amb vermella directa Jairo (m. 87).
Una trentena de persones al municipal de Sant Feliu Sasserra. Vespre gèlid, terreny de joc en males condicions i enllumenat molt deficient, que va dificultar la visibilitat en el segon període.
