L'Olot es passeja per La Bòbila
El Cerdanyola estrena l'any encaixant una dolorosa golejada davant d'un rival molt superior que aprofita les facilitats atorgades
diumenge, 17 de gener de 2010
AGUSTÍ JIMÉNEZ – La Bòbila
Afrontava el Cerdanyola el primer partit de la dècada amb una plantilla que, després de l’aturada nadalenca, perllongada per la suspensió d’ara fa una setmana, havia recuperat efectius. Reincorporats Peter i Raventós, només Casillas continua el procés de recuperació de la seva lesió. Capítol apart mereix el veterà Jonathan Puig, que ha decidit abandonar la pràctica activa del futbol. Flotava en l’ambient, però, la incògnita de com podia afectar la llarga inactivitat a la ratxa positiva de finals de l’any passat, quan els de Carrillo havien encadenat cinc partits consecutius sense perdre i havien aconseguit escapar de la zona més compromesa de la taula.
Qualsevol dubte s’ha esvaït pocs minuts després del xiulet inicial. Qui avisa, diuen, no és traïdor, i l’Olot ha deixat ben clar, de bones a primeres, que venia a pel partit. Superats els minuts de tempteig, el Cerdanyola, que, fregant l’equador del primer acte ha perdut Juanan per una lesió als bessons, les ha passat ‘canutes’ davant d’un rival que l’ha golejat practicant un magnífic joc col·lectiu. S’han marcat un partit esplèndid els olotins, amb la pilota per bandera i Vilaplana encapçalant l’exhibició. Les excel·lents maniobres de l’imperial migcampista gironí han tingut, a més, continuïtat per part dels davanters, que han transformat bona part de les moltes oportunitats generades. Afavorits, a més, per la passivitat de la defensa cerdanyolenca, que l’ha portat a encaixar tres gols en jugades a pilota aturada. Ell mateix ha transformat dos dels sis gols que avui han encaixat els verds.
Els vermellons n’han tingut prou amb deu minuts per adaptar-se a les reduïdes dimensions de La Bòbila, acostumats com estan a jugar en un camp enorme. A partir d’aquí han començat a moure la pilota, barrejant be amb precisió i ritme; a eixamplar el camp, dins de les possibilitats que ofereix el recinte, i a assetjar la porteria de Rico. Tic-tac, tic-tac, l’Olot tocava i tocava l’esfèrica sense que cap dels migcampistes locals aconseguís impedir la tirallonga de triangulacions que, poc a poc, aproximaven als garrotxins a l’àrea verd-i-blanca. L’Olot ha cimentat la victòria, i la golejada, en l’últim quart d’hora del primer període, quan ha aconseguit quatre dels sis gols que ha anotat.
Tan sublims tècnicament com precisos en l’execució de les jugades assajades, els visitants s’han beneficiat de la manca de convicció dels cerdanyolencs a l’hora de plantar-los cara. Més estranya encara quan , abans d’aturar-se el campionat, el Cerdanyola havia mostrat capacitat de reacció per remuntar marcadors adversos. Així va succeir contra el Palau, el Manresa i el Vilassar de Dalt. Avui no. Un cicló li ha passat pel damunt i se n’ha anat al descans amb el partit sentenciat.
Tan madurat tenien el partit els visitants, que la segona part ha sobrat, tot i que l’Olot ha mantingut la intensitat competitiva fins el final. A un equip parit per atacar li ha de costar déu i ajuda esperar a què passin els minuts. Carrillo ha reforçat l’artilleria poc després de l’entreacte. Debades: els olotins han incrementat la seva renda fins a nivells d’escàndol. Alonso, al quart d’hora de la represa, i Villaplana, a manca d’un quart pel final, han signat sengles doblets i han certificat l’abassegadora superioritat visitant. Només Peter, en l’últim sospir, ha marcat el gol de l’honor, en rematar un córner llançat per Carlos. El migcampista badaloní ha acabat jugant de lateral per l’expulsió de Belda, que ha semblat excessivament rigorosa. Però ha estat un gol d’aquells que no es poden ni celebrar.
Diumenge vinent comença la segona volta, i el Cerdanyola tornarà a jugar a casa. Contra el Granollers, que també s’ha anat complicant la vida a mida que avançava el campionat. La derrota d’aquest matí torna als verd-i-blancs a la zona de descens. Això si, pendents de disputar el partit suspès fa una setmana a Tona. Caldrà veure com ha afectat la golejada encaixada la moral dels locals. Ha de quedar clar, en qualsevol cas, que l’Olot juga una lliga i el Cerdanyola una altra. I en aquesta les possibilitats de reeixir romanen intactes.
Cerdanyola 1
Olot 6
Cerdanyola: Rico; Roque, Juanjo, Juanan (Lozano, m. 22), Belda; Óscar David, Marc Fons; Albert (Edu Marrón, m. 56, Mejía (Carlos, m. 56), Raventós (Peter, m. 69); i Sergio (Víctor, m. 61).
Olot: Aleix, Freixa (Cesc, m. 75), Berga, Juanjo, Roger (Karam, m. 77), Armengol, Villaplana, Abel, Bermúdez (Toti, m. 63), Alonso (Robin, m. 71) i Robert (Arimany, m. 77).
Gols: 0-1 Alonso, remata una jugada d'estratègia (m. 33); 0-2 Armengol engalta una canonada ajustada al pal, des de 30 metres, sense oposició (m. 36); 0-3 Robert culmina una gran jugada per banda esquerra d’Alonso i Bermúdez (m. 42); 0-4 Villaplana remata un córner davant la passivitat de la defensa local (m. 45); 0-5 Alonso remata una falta lateral (m. 61); 0-6 Villaplana, de fort xut (m. 76); 1-6 Peter remata un córner en planxa (m. 89).
Àrbitre: Guzman Ruiz. Ha amonestat Óscar David,Roque, Armengol, Villaplana i Karam. Ha expulsat per dues grogues Lozano (m. 74) i amb vermella directa Belda (m. 79).
Un centenar de persones a La Bòbila. Matí ennuvolat, amb estones de plugim. S’ha guardat un minut de silenci en memòria del soci núm. 4 del Cerdanyola, Antoni Marfà.
